HORIZONTE

DESAYUNOS

En general...

MIRADA ENRERE

Mirada enrere:

passat deixat sense adonar-se’n,

sense possibilitats,

amb seny o sense...

passat mort i matat

que va ser qui sap com ja

i que retorna

per ser sense deixar de ser

una il·lusió més.

Un passat més il·lús encara

que el futur fantàstic que quelcom

és capaç d’imaginar. Un passat trastocat

embolicat amb nous embalatges

que el van fent desaparèixer

i el retornen crescut, fantàstic, minvat i

insuportable...

Quina mena de present tenim

amb aquests arrels,

quina mena de present escurcem

amb els somnis de futurs emplenats

pels altres?

què hi ha nostre?

què en tenim? si tenim, què?

Mirada enrere:

mirada perduda, enfonsada,

plena de ceguesa, buida de funció...

Mirada enrere, què?

Mirada endavant, quina?

Mirada sobre les pròpies mans,

ara, que ja estan cansades.

Em dormo...

esperant a demà

per fer, per desitjar, 
per mirar no sé ben bé,

cap a on...